diumenge, 31 d’octubre del 2010

Ningú et recordarà pels teus pensaments secrets.



Sempre digues el que sents i fes el que penses ...

Si sabés que avui fos l'última vegada que t'haig de veure dormir, t'abraçaria fortament i pregaria per poder ser el guardià de la teva ànima.

Si sabés que aquesta fos l'última vegada que et veig sortir per la porta, et donaria una abraçada, un petó i et cridaria altre cop per donar-te'n més.

Si sabés que aquesta fos l'última vegada que haig de sentir la teva veu, gravaria cadascuna de les teves paraules per poder-te sentir una i altra vegada indefinidament.

Si sabés que aquests són els últims minuts que et veig diria t'estimo i no assumiria, tontament, que ja ho saps.

Sempre hi ha un demà i la vida ens dóna una altra oportunitat per fer les coses bé, però per si m'equivoco i avui és tot el que ens queda, m'agradaria dir-te quant t'estimo i que mai t'oblidaré.

El demà no li està assegurat a ningú, jove o vell.

Avui pot ser l'última vegada que vegis als que estimes.

Per això no esperis més, fes-ho avui, ja que si el demà mai arriba, segurament lamentaràs el dia que no vas tenir temps per a un somriure, una abraçada, un petó, i que vas estar molt ocupat per concedir-li a algú un últim desig.

Mantingues als que estimes a prop teu, digues-los a cau d'orella que els necessites, estima'ls i tracta'ls bé, pren temps per dir-los "ho sento", "perdona'm", "siusplau", "gràcies" i totes les paraules d'amor que coneixes.

Ningú et recordarà pels teus pensaments secrets.

Gabriel García Márquez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada