dimecres, 20 de maig del 2009

Els mals mai vénen sols...



Ara és la Marina... M'ha trucat la psicopedagoga de l'Institut... El que mai m'hagués esperat: Estem a mil·léssimes de mil·límetre de caure en l'anorèxia...


Home, tonta no sóc i alguna cosa veia... i després d'amenaçar-la un munt de vegades com als nens petits, finalment vaig demanar hora per anar dilluns al metge i comentar-li l'apatia i poques ganes de menjar que té... peró jo li donava la culpa a la primavera i no pas a aixó altre...


Jo no sé qué fer... forçar-la i posar-me-la en contra i que tot sigui pitjor? Deixar-la fer i que també tot sigui pitjor?


Acabaré tornant-me boja de veritat...


A veure dilluns que ens diu el metge... que per cert, al haver-nos canviat d'adreça es nou (nova, que es una doctora) i no la coneix, serà la primera visita... merda de ser pobres, que no la puc portar a un privat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada