dijous, 16 de febrer de 2012

Carta pel comiat de la Cristina...



Un sempre pensa que “aquestes coses no em passaran a mi”. Però, la veritat és que tot arriba i, aquí ens veiem, signant una carta de comiat, i encara que es diu que "no passen anys, sinó que passen coses", la realitat és que avui estem tots aquí perquè han passat anys i han passat coses.

Cal veure com es la vida: Una sèrie de persones, desconegudes entre si, amb diferents orígens, diferent formació, diferents edats, diferents aspiracions i diferents experiències, coincideixen en una empresa, conviuen, col•laboren, discrepen, discuteixen, parlen, dialoguen i amb això, s'influencien de manera irreversible i permanent. Cap de les nostres vides és ara la mateixa que abans d'entrar en contacte. I això no es degut als papers o a les màquines, als mobles, a les instal•lacions o a les normes de treball, sinó exclusivament a les persones.

Tots estem immersos en aquesta representació que és la vida, en la qual cadascun rep alguna cosa i aporta alguna cosa al patrimoni comú. L'important és que la nostra aportació, faci augmentar el balanç positiu, el de la rectitud, el de l'honestedat, el de la col•laboració, el de l'aspiració, el del respecte, el de la comprensió, el de la tolerància, el del servei...

Això es el que ens ha passat amb tu, Cristina. Això es el que hem pogut rebre i aprendre de tu.

Sabem que es difícil prendre la decisió de marxar però a tots ens arriba el moment de dir adéu. I els teus motius son sobrerament justificats per que et puguem perdonar que ens deixis.

Ha estat un plaer coincidir amb tu i tenir l'oportunitat de compartir temps, vida i experiències.

Et desitgem prosperitat, felicitat, tranquil•litat, i èxit en la teva nova activitat a partir d’ara: VIURE i gaudir de la vida.

Desitjaríem que, passat un temps, quan ens recordis, et pugi al cor una onada de simpatia, d'alegria i d'amistat que es tradueixi en els teus llavis en un somriure d'afecte.

Gràcies per tot els que ens has aportat, ensenyat i compartit amb nosaltres.

Fins aviat, Cristina. Fins sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada