dimecres, 15 de juny de 2011

Res extrany...

No busco res extrany, només algú que em trobi a faltar encara que haguem passat tot el dia junts.

Algú que es posi nerviós en veure'm, que no s'avorreixi de les meves xerrades. I encara que passem cinc hores en el telèfon, s'alegri de sentir-me.

Algú que m'acompanyi sempre a casa i faci divertit el camí, per més llarg que sigui.

Algú a qui pugui besar per un simple impuls, sense sentir-me rara. Em conformo amb saber que amb mi és on més li agradaria estar sempre.

I res m'agradaria més que viure tot amb ell. I que coneguès tots i cadascun dels meus somriures, que triès quedar-se amb mi, que sentís que abans de mi cap altra ha existit, que els seus amics es cansin d'escoltar el meu nom, que escrigui les cartes més boniques del món encara que tingui la lletra lletja i siguin de dues línies.

Que pensi en mi, molt més del que ho accepta; que senti que cau el món si discutim i m'abraci llençant el seu orgull a la merda. Algú que em faci riure fins a plorar, i em faci riure quan no puc deixar de plorar; que em digui que totes les cançons d'amor li recorden a mi, encara que sigui mentida; que em digui que estic maca, encara que no estigui del tot desperta; que em digui que dono els millors petons, encara que n'hi hagi hagut d'altres millors; que em digui que tinc els ulls més bonics, encara que siguin iguals a tots els altres; que li encanti el meu cabell, encara que el porti despentinat...

Algú que em faci sentir la dona més afortunada de l'univers, només pel fet de tenir-lo al al meu costat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada