Amor...

Era un matí mogut, eren dos quarts de nou, quan un senyor gran, d'uns 80 anys, va arribar a l'hospital perquè li traguessin els punts d'un dit.

El senyor va dir que tenia pressa perquè tenia una cita a les 9:00

Vaig comprovar els seus senyals vitals i li vaig demanar que s’asseguès, sabent que potser passaria més d'una hora abans que algú pogués atendre’l.

El vaig veure mirant el seu rellotge i vaig decidir, que ja que no estava ocupat amb un ningú més jo mateix, podria examinar la seva ferida.

Durant l'examen, vaig comprovar que estava guarit, llavors vaig demanar a un dels metges els estris per treure-li les sutures.

Mentre li realitzava les cures, li vaig preguntar si tenia una cita amb un altre metge aquell matí, ja que el veia tan apressat.

El senyor em va dir que no, que necessitava anar al geriàtric per esmorzar amb la seva esposa.

Li vaig preguntar per la salut d'ella i ell em va respondre que feia temps que estava allí doncs patia d'Alzheimer.

Li vaig tornar a preguntar si ella s'enfadaria si arribava una mica tarda.

Em va respondre que feia temps que ella no sabia qui era ell, que feia cinc anys que ella ja no el podia reconèixer.

Em va sorprendre, i llavors li vaig preguntar, 'I vostè continua anant cada matí, tot i que ella no sap qui és vostè?'

Ell va somriure, em va acariciar la mà, i em va contestar:

'Ella no sap qui sóc jo, però jo encara sé qui és ella.'

Se'm va posar la pell de gallina, i vaig haver de contenir les llàgrimes mentre ell marxava, i vaig pensar, 'Aquest és el tipus d'Amor que vull en la meva Vida.'...

(D'un power point rebut per e-mail...)