dimecres, 27 d’octubre de 2010

Davant una crisi adolescent...


William Shakespeare va dir: “No hi ha altre camí per a la maduresa que aprendre a suportar els cops de la vida.”


Perquè la vida de qualsevol persona, ho vulgui o no, porta sempre cops, però el més important és saber aprofitar-los positivament, saber treure el valor que porta tot allò que ens contraria, aconseguir que ens millori el que ens desanima i ens enfonsa.

L'experiència de la vida serveix de ben poc si no se sap aprofitar. El simple transcurs dels anys no sempre aporta, per si sol, maduresa a una persona. La maduresa és una cosa que s'aconsegueix sempre gràcies a un procés d'aprenentatge en el que cal enfrontar-se a la realitat, a coses com la desil•lusió davant d'un desig no satisfet, a la deslleialtat d'un amic, o la tristesa davant les limitacions o defectes propis o dels altres..., són realitats que cadascú ha d'aprendre poc a poc a superar.

Per molt que algú t'ajudi, al final sempre és un mateix qui ha d'assumir el dolor que sent, i posar l'esforç necessari per superar-lo.

Hem d'aprendre a tenir paciència. A viure sabent que totes les coses grans son fruit d'un esforç que costa i necessita temps. A tenir paciència amb nosaltres mateixos, que és decisiva per a la pròpia maduració, i a tenir paciència amb tots els altres (sobretot amb els tenim més a prop).

Si volem millorar necessitem omplir-nos de paciència, saber encaixar els cops de la vida, mantenir l'esperança i l'alegria enmig de les dificultats.

Un cop més vull recordar-te que, per poder tirar endavant... si em necessites... si ho vols... sempre em tindràs al teu costat.

T’estimo.
25-10-2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada