dissabte, 18 de setembre de 2010

Plou.




El dia ha començat núvol. No hi ha sol. Plou. Des d'aquí on soc, es veu un mar que no es distingeix de l'horitzó: el cel es fon amb l'aigua en un únic fluid de color gris que s'escampa des de les alçades fins a la platja on trenquen les onades tranquil·les.
Perquè plou sobre el mar, i la seva superfície emmirallada es trenca en els milions d'anelles que provoca la pluja...
Un lluent raig de sol s'escapa entre dos núvols que, per un moment, s'han separat: el color gris es torna daurat i l'horitzó delimita nítida i momentàniament el mar i el cel, malgrat la pluja que encara plora.
De seguida, sembla penedir-se d'haver sortit i els núvols es tanquen novament sobre el sol.
Torna a quedar-se el dia gris.
Continua plovent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada