dijous, 23 d’abril de 2009

Ja no seré àvia un dia d'aquests




Ja no seré àvia de l'Iker.

Ja no tinc 2 + 2 fills.

Manolo ja no és al meu costat. M'ha fet fòra de la seva vida. De repent. Sense esperar-m'ho: El dia 13 encara em va enviar un missatge al mòbil dient-me que m'estimava i el dia 17 em va fotre fòra de casa seva...

M'ha arrencat el cor de viu en viu. I m'ha quedat un buit a dins el pit.

I no tinc feina (ell no volia quer tornés a treballar: mejor quédate en casa y así nos cuidas a todos...)

I no tinc diners (l'ajuda familiar se m'acava aquest mes...)

I no tinc casa (he hagut d'instal·lar-me amb la Marina a casa la mama... vint-i-set anys després... d'haver marxat)

I no tinc cap futur (estic a punt de fer quaranta-set anys, sense ofici ni benefici...)

Si no fos per la Marineta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada